C/. Massamsó, 25 08180-MOIÀ tel. 938209284 http://www.diedre.cat/ cmdguilleries@gmail.com

dimecres, 28 d’abril de 2010


Ens hem traslladat el blog a www.diedre.cat.

Salut i muntanya!

dissabte, 10 d’octubre de 2009

De Arratzu a Serra


Per fi a arribat l'hora!!! ja fa mes de 5 mesos que varem anar a la cursa de http://www.arratzu-urdaibai.com/ i varem aconseguir el primer èxit de la temporada com a equip de curses de muntanya, varem aconseguir l'objectiu que ens varem marcar, guanyar el premi econòmic corresponent a l'inscripcio al Campionat d'espanya per Equips que molt puntualment l'Iker a fet a l'organitzacio de la cursa... Ara ja falta menys d'una setmana per marxar cap a Serra (K25 - Trail de la Calderona) per competir i comparar-nos amb tots els equips (mes de 30) que participaran al Campionat d'espanya, el nivell dels equips es molt alt i la cosa anirà molt cara per pujar en algun dels tres graons del podi, pero com diu l'Iker "Ahora os toca ir y ganar!!" no se si guanyarem o no, el que si se es que qui vulgui guanyar aquest campionat, fàcil fàcil no ho tindrà i segur que nosaltres estarem allà per fer-ho mes difícil...




Salut i muntanya

divendres, 9 d’octubre de 2009

CAVALLS DEL VENT


Enviat per la Jana Guinovart

SALOMON NATURE TRAIL - CAVALLS DEL VENT
Bagà , dissabte 3 d'octubre . Falten pocs minuts per les 11'00h , hora de sortida oficial de la cursa , i els carrers del poble son un batibull de corredors , premsa , amics , familiars , e inclús algun que altre del poble que s'ho mira amb cara de no saber el "per què" de tot plegat . Nervis , molts nervis , i això que no tinc cap tipus de presió , ja que es el meu debut en la distància i bàsicament el meu interès es aprendre , i per endavant tot un repte : 80km i 5800m+ .
Abans de la sortida estic una bona estona parlant amb dos bons amics , en Kiku ( Soler ) i en Jessed ( a la fi el guanyador ) , i encara que sembli mentida , l'estic animant i calmant , ja que està fet un sac de nervis . Plegats revisem per darrera vegada tot el material que portem , tant l'obligatori ( paravent , manta tèrmica , got , frontal i piles ) com el personal , que tots minimitzem el que podem o creiem oportú ( en el meu cas , a part de l'obligatori tant sols porto "gels" , alguna barreta i el bidó amb isotònic ) .
A tret informatiu , els Cavalls del Vent ( http://www.cavallsdevent.com/ )es una "petita" volta pel massís del Cadi - Moixeró , recorrent tant la vessant Sud com la Nord , i que pasa per tots el refugis del Parc Natural ; Rebost , Niu de l'Aliga , Serrat de les Esposes , Cortals de l'Ingla , Prat d'Aguiló , Lluis Estasen , Gresolet i Sant Jordi .
Son les 11'00h en punt , i sota un bon sol de tardor i una excelent temperatura es dona el tret de sortida pels carrers de Bagà . Molta gent animant , aplaudint i cridant al pas dels corredors , però ben aviat s'acaba el xibarri , tot just sortir del poble , i comencen els primers corriols i les primeres rampes .........penso "ufff, com hem costa , però es que tinc les cames fredes i això tot just acaba de començar ". El grup de favorits ràpidament marca les distàncies imprimint un fort ritme , i per darrere cadasqú intenta marcar-se el seu propi ritme , a poder ser dintre d'algun grupet .
El paisatge i el paratge acompanyen , i gairebé sense adonar-me arribem al Refugi de Rebost , primera parada del recorregut per hidratar-nos . D'aquí sortim conjuntament amb en Dani Leon , bon amic i company de fatigues , i al poc decidim anar plegats la resta de la cursa . Ho parlem , i realment per tots dos es l'estrena en aquestes distàncies , i amb el respecte que li tenim a la cursa i sabedors de que el nostre nivell com a corredors es similar , decidim correr junts : tot un encert , si senyor . Dani , gràcies per la paciència , la conversa i la companyia ; tot un plaer compartir aquesta experiència amb tú .
Anem avançant a la nostra , entre converses inconexes i parades per "regar" el bosc . Pasem per el Niu ; portem poc més de 2h de cursa i els primers valents que han sortit excesivament depresa comencen a pagar-ho .
El camí de baixada fins el Serrat de les Esposes es llarg , i millor agafar-s'ho amb la calma . A punt d'arribar al Serrat ens enxampa en Gaizka Itza , un altre d'aquests que porten tota la vida a la muntanya , i anem plegats una bona estona , fins el refu , però al sortir de l'avituallament el deixem que tiri sol , te més experiència que nosaltres i no ens volem "cremar" abans d'hora .Del Serrat , primer pista , desprès corriol , i sense adonar-nos ens trobem als Cortals de l'Ingla , cuarta parada del recorregut . Aqui tornem a beure bé , menjar alguna cosa i ràpid a fer camí cap el control de pas intermig , Prat d'Aguiló . Arribem al Coll de Vimboca i continuem , aquest cop carenant i guanyant alçada de mica en mica ,per un terreny que ens permet trotar cómodament , fins arriar-nos per una torrentera i arribar a Prat d'Aquiló : km 40 . Aquest es realment un punt estratègic i psicològic del recorregut ; si surts del refugi , acabes la cursa . A partir de Prat contes en negatiu ( es a dir , ja no portem 45km , si no que tant sols ens queden 35 !! ) . El factor psicològic es importantíssim en aquestes proves , i t'has de mentalitzar .17'00h . Ja estem a Prat d'Aguiló , i arribem entre crits de la gent del control i els ànims del germà i la xicota d'en Dani . Aquesta parada es la més llarga que fem ; bebem i bebem , agafem alguna barreta i fruits secs i ens crospim un parell d'entrepans en un moment ; aqui som conscients de la pujada que tenim per endavant fins el Pas dels Gosolans , però no li tenim por , tenim forces i la moral pels núvols , ja que ens ho estem pasant bé i a més ens han dit que anem entre els 15 primers ...... que més podem demanar !!De baixada del Pas dels Gosolans , tot just al Collell es troba la familia d'en Dani ; ànims i parada per petonejar la mare i el pare ........ però parada curta , que afloren les llàgrimes de l'emoció !!.Ara toca pista fins la propera estació : Lluis Estasen , el del "Pedra". Aqui retrobem en Kiku , que hem dona els dos "gels" que li habia pasat a la sortida i fem parada curta , ja que el Gresolet el tenim a la vora .Tot just abandonar el refugi ens pasen dues "motos" amb dues cames , i ens donem comte que han estat més llestos que nosaltres i han sortit a un ritme més traquil per anar guanyant posicions , però això a nosaltres ens es ben igual , nosaltres tant sols volem acabar . Es tracta de baixar per un corriol moll i ple d'arrels , creuant un parell de torrents , per arribar en suau pujada fins el Refugi d'en Suso , el Gresolet . En aquest punt remomtem fins el Coll de la Bauma i d'aquí al Coll de la Bena .Es aquí on ens coloquem els frontals al cap i els encenem , ja que son les 20'00h i ens endinsem per un corriol estret i tècnic fins el fons d'un barranc on perdem la visió de l'estelat cel i la llum que fins aleshores teniem de la Lluna Plena .Arribem a Cal Cerdanyola , tot just on comencen els Empedrats , un camí preciós , estret i amb formes capritxoses que ha moldejat el torrent que creuem en diverses ocasions . Es en moments com aquest , inmersos en la foscor d'una freda nit d'octubre , cansats i amb la sóla llum del frontal , on realment es donem compte del privilegiats que som , és en aquests moments que ens sentim afortunats de poder gaudir del silenci , de poder sentir la calidessa de la companyia d'un amic , de sentir-nos en comunió amb la natura , i aquest cop amb l'afegit d'una esplèndida Lluna Plena que li dona a tot un toc especial . Avancem en silenci , escoltant-nos tant sols els nostres propis pasos , concentrats en el punt de llum i mirant de tant en tant l'altímetre per poder animar-nos : " ja hi arribem , cada cop ens falta menys pel refugi , per la darrera estació , per la darrera parada d'aquest tren .... " i per fi , d'entre la foscor unes veus portades pel vent que ens fan despertar els sentits , i poc desprès un punt de llum , cada cop més gran .... ara sí !! Arribem al Sant Jordi entre ànims i aplaudiments de la gent del control , mengem poc , molt poc , perque l'estòmag ja no permet res , s'ha declarat en vaga de fam i tant sols ens permet ingerir un parell de gots de coca-cola , i encara gràcies . Ens despedim animats perquè sabem que ara si , ara ja no hi ha volta de full i ja no ens podem retirar , sigui com sigui , més tard o més d'hora , arribarem a Bagà , aquell poble de l'Alt Berguedà que ens semblava tant llunyà fa unes hores .....En la foscor ens costa remuntar la darrera pujada del dia , el Coll d'Escriu , els darrers 200m positius de desnivell , i un cop a dalt , com si d'una aparició es tractés , la Lluna ens espera tranquila per iluminar-nos els darrers quilòmetres de baixada , primer per pista de pedra i tot seguit els darrers 4km per carretera d'asfalt , un asfalt agraït que ens deixa relaxar-nos , deixar els sentits a banda i simplement deixar-nos anar per l'inércia fins trobar la calidessa dels carrers iluminats de la vila mitjeval . Ara SI , per fi , entre els crits dels amics i els aplaudiments de la gent del poble que aguanten estoicament la fredor de la nit , arribem al darrer retom , arribem a creuar la línea d'arribada , agafats de la mà , amb un sentiment dificil d'explicar amb paraules , es un moment que tant sols nosaltres podem percebre en la seva totalitat .80km , gairebé 12000m de desnivells acumulats i 11h48'59'' desprès , ens tornem a trobar al punt de sortida , ens tornem a trobar a la Plaça del poble , ens tornem a retrobar amb els nostres , amb una única diferència , ja no tenim nervis , ara estem contents , molt contents per la feina ben feta . No podem demanar més , hem acomplert el nostre objectiu amb escreix , hem acabat , i a més entre els primers ( hem arribat a la posició 14 ) amb un gran crono . Salut , i de nou , GRÀCIES DANI .Ara toca dutxar-se ràpid , treure's el fred del cos i menjar alguna cosa quant el castigat estòmag ens ho permeti ........... i dormir , dormir tant com el cos ens demani ......................i per què no , començar a somiar en la propera , i es que no tenim remei !!

dimarts, 29 de setembre de 2009

Pujada al Montsia

Fotos Cursa (PEKE) (MARC)
CLASSIFICACIONS

La III pujada al Montsià (memorial Francesc Bort) a estat aquest any la prova escollida per decidir el Campió de Catalunya per equips.


A les 8 del mati es va donar la sortida conjunta, nois i noies tots junts, el ritme de sortida mes tranquil del normal, ja que els equips que es disputaven el Campionat es controlaven entre ells, els primers kilòmetres es varen fer amb un grup de uns 20 corredors on hi havia els del T. R. Mas Virgili (Biel Secall i Ramon Barceló), A. E. Alcanar (Arturo Sanz i Josep Bel) U. A. Terrassa (Esteban Ramirez i Pere Castillo), Josep Lluis Rubio del Begues Espeleo Club, Marc Balana, Toni Arbonès... i tots els Diedre's , aproximadament al km. 4 en Jessed Hernardez (Diedre) comença a mostrar la seva superioritat seguit de prop de l'Esteban Ramirez (Terrassa), J.LL. Rubio (Begues) i Dan¡ Ballesteros i Xavier Valldeoriola (Diedre). Al km 15 en Jessed ja duia una diferencia de temps prou gran que li va permetre fer una cursa molt tranquil i sense patir amb cap moment per la victòria, fins i tot es va permetre el luxe de parar mes de un i dos cops a parlar amb la gent que anava trobant pel recorregut, per darrera seu la cosa estava mes moguda, ja que en Dani Ballesteros es va fet una fissura al dit del peu mentre intentava seguir el ritme de l'Esteban i en J. LL. Rubio, akst fet el va fer baixar fins a la 6 posició, però a la part final de la cursa i aprofitant que el terreny no era tan tecnic va anar remuntant posicio fins arribar amb tercera posició per darrera d'en Rubio, pel que fa en Xavier Valldeoriola va fer una cursa molt intel·ligent anant al seu ritme de menys a mes i sense preocupar-se dels altres corredors que li va permetre acabar a la quarta posició final. En Jordi Martin va correr la cursa engripat fet que a mida que anaven passant els km. anava perdent alguna posició, tot i això va acabar la cursa amb una molt bona 12a. posició i l'Albert Lapeira que últimament a corregut tot el que es podia córrer (es un putu crak!!!) es va mantenir durant tota la cursa dintre dels 20 primers però cap al final va perdre una mica de xispa degut al cansament acumulat que el va fer baixar fins al 23e. lloc. Cal destacar el segon lloc de J. Ll. Rubio, que semble que per ell no passin els anys, 40 i tants i alla davant a cada cursa...


Pel que fa a les dones, la Lourdes Aymerich i la Montse Martinez (Diedre) varen sortir a un ritme força alt que els va permetre dominar la primera part de la cursa fins als trams mes tecnics de muntanya, a partir d'aqui varen tenir petits problemes, ja que la Lourdes es va resentir d'una lesio ( millor no explicar on la te per preservar la seva intimitat) que la va fer baixar fins al 5e. lloc i la Montse va notar una mica l'inexperiencia en curses de muntanya (us recordo que acaba de fer 23 anyets i es la seva primera cursa de muntanya), fet que la va obligar a baixar una mica el ritme fins a col·locar-se 6na., pero cap al tram final i fent valer la seva condició d'atletes varen poder impossar un fart ritme que les va portar fins a la segona i tercera posició respectivamen, la categoria de noies va ser guanyada per la Cathelijne Debats del C.E. Xerta.


Pel que fa al campionat de Campionat de Catalunya per equips, l'Ass. Esp. Diedre va guanyar amb claredat amb 642 punts per davant de A. E. Alcanar amb 486 punts i la U. A. Terrassa 452 punts.

Des de l'Ass. Esp. Diedre, volem felicitar als organitzadors de la cursa per l'ambient de bon rotllo que varem viure tot el cap de setmana i la bona organitzacio de la cursa, on no i va faltar de res.

dissabte, 26 de setembre de 2009

Loteria de nadal

Si voleu un sponsor que us pagui totes les curses i material de running pel 2010, aquí el teniu!!!
80.530
Aquest es el nº que canviara completament les vostres vides, o no!!!
P.D.: El podeu trobar a la botiga Diedre o amb algun soci de l'entitat que de ben segur us emprenyara fins que ni compreu un per el mòdic preu de 5€...

divendres, 18 de setembre de 2009

La Nord del Vignemale


Aquest cap de setmana aprofitem amb el company de corda per anar fins al Vignemale. Dijous a la nit arribem a Cauterets, i passem la nit allà.A les 3:30 comencem a caminar desde Pont d'Espagne direcció la cara nord de Pique Longue de Vignemale. Com que encara es de nit i fa molt molt fred ens esperem una bona estona al refugi de Oulettes de Gaube, allà hi trobem una gent que ens comenten que la glacera esta molt oberta aixi que ens ho muntem per arribar a la glacera quan clareja... a les 8 estem fent equilibris per saltar la rimaia i arribar a peu de via. Estem ja a la paret nord, a la via classica. Ens esperen 800mts de desnivell per escalar. Es una escalada fàcil en el seu conjunt, però amb el comprimís de una gran paret. Poques assegurances ens indiquen que anem per bon cami, es facil perdre's i cal escalar rapid que a la tarda venen tempestes. Al cap de 7h assolim el cim del Pique Longue de Vignemale, amb els seus 3.328mts. Després d'això ens falten unes 2.5-3h fins al refugi.A la paret vam passar molt i molt fred, i amb un joc de tascons i friends fins al num 2 es passa bé. Hi ha trams espectaculars i aeris, una activitat que en conjunt et posa les piles...a les 18h arribem al refugi on ens esperen uns companys, i allà mengem i mengem fins a rebentar...finalment hem pogut escalar una de les parets més clàssiques dels Pirineus...us deixo alguna foto...
salut!

divendres, 14 d’agost de 2009

Escalades als Ecrins


Com ja tinc costum d'anar fent, ja que us vaig enviant piades d'algunes de les coses que vaig fent, us passo un breu resum del que ha donat de si una setmana als Ecrins, als Alps francesos, aprop de Grenoble.
Amb les ganes de fer tapia, vaig arribar a Ailefroide el dissabte passat, allà hi ha parets de renom com la Nord de l'Ailefroide, la Meige, El pilar sud de la Barra dels Ecrins, la Barra Negra, o l'agulla Dibona, la flama de pedra. (3.130mts)
Allà ens vam reunir unes 35 persones, i un cop allà, l'estada al camping era tant i tant agradable, la companyia, les xerrades nocturnes a la llum de la lluna o del fanalet, sempre amb un gotet de vi, van fer que les ganes de fer una alpinada marxessin ben depressa. No tenia ganes de vivac a paret, ni de vies extremadament llarges, ni pateos importants,... aixi que amb el company de cordada ens vam dedicar a vies mitjanes, que ens permetessin tornar al camping a mitja tarda.En plan sortida-express vam fer l'Agulla Dibona, la Via Visite Obligatoire, aproximació d'unes 2h amb un fort desnivell, i molt, molt agradable. La via son uns 450 mts de corda, 13 llargs moolt llargs, i quasi tots de 6a. Via equipada, on hi ha aire entre assegurances, cal escalar.A la zona d'Aileforide vam fer el Pilar Sud du Levant, 200mts i 6b. També cau l'esperó Parlavas, 350mts i 6a. Un espero que encara no coneixem el nom, entre la pluja van sortir 4 llargs, uns 120mts 6a d'adherencia (ole ole pels peus de gat), i ja per a final de festa una magnifica via de fisures i granit d'exel·lentissima qualitat: la via Baliverna, uns 400 mts i 6b+....entre tot vam tenir 3 dies de mal temps, i hores i hores de pasciencia dins el cotxe per arribar a la zona. Magnifica companyia dels que s'anomenen "Excombatientes de les Antiguues estades per a Joves Alpinistes de la FEEC.".
aqui us arriba també un parell de fotos de la Dibona, una de les agulles mes estètiques que he escalat....
bones escalades, curses, i alpinades!

dijous, 9 de juliol de 2009

JESSED, IMPARABLE!!!


d'Espres d'un començament de temporada no gaire bo, en Jessed Hernandez a posat la directa... els últims tres caps de setmana a guanyat dues de les tres curses que a corregut i a l'altre a fet segon.

Tot va començar el passat 21 de juny al Km Vertical Amboto, on va acabar en segona posició just per davant de l'Agusti Roc, el dimarts mateix marxava directament cap a Atenes per córrer el dia 28 de juny la Olympus Marathon, que amb els seus 44km. i gairabe 3000m. de desnivell, la converteixen en una de les maratons mes dures que es celebren a Europa, igual que va fer el 2008, va guanyar la cursa amb autoritat per davant de l'atleta local Nikolaos Kalofyris que va entrar a mes de 11' de Jessed i el Nepali Dawa Sherpa que va entrar a la tercera posició.

La traca final va esclatar aquest diumenge passat dia 5 al Sentiero 4 de Luglio (Coneguda per LA MARATÓ DEL CEL) a la regió Italiana de Lombardia, on va guanyar la cursa davant de corredors llustres com Fulvio Dapit, Andrew Symonds o Fabio Bonfati...


Felicitats i que no pari la festa!!!


dimarts, 23 de juny de 2009

TRIATHLON TRAIL LES MEDES-MONTGRÍ (IRONTRAIL)

300 participants varen competir aquest passat diumenge a la 1a edició del Triathlon Trail Les Medes - Montgrí. L’exigència i la duresa de la competició també es varen veure reflectides amb 30 abandonaments dels participants que realitzaven la totalitat de les 3 proves.

Aquesta era una triatló una mica atípica, ja que es podien fer les 1, 2 o 3 proves depenent de les aptituds dels atletes i les seccions no estaven enllaçades, amb la qual cosa qui arribava abans a la meta podia descansar més per la següent prova. Per exemple, el 1er i 2on classificats de la secció trail, no havien fet la natació ni la BTT i, tot i així, només li varen treure uns 8' a l'Agustí Roc el qual havia fet la triatló sencera.

La natació constava de 1.750m des de les Illes Medes fins a la platja de l'Estartit, la btt era un circuit no gaire tècnic de 30km amb unes quantes pistes amples aptes per a velocistes i l'última secció, constava de 12km i 650m+ marcats per les altes temperatures i les vistes increïbles de la Costa Brava.

L'únic incident remarcable es va donar en la secció de BTT, ja que sobre el km 24 i va haver-hi bastants ciclistes que es varen perdre i varen agafar el recorregut a peu. Alguns d'ells varen arribar abans que el 1er classificat i l'Organització encara està estudiant el cronometratge per veure a qui s'ha desqualificar d'aquesta prova.

Per part de l'Associació Esportiva Diedre varen prendre-hi part 4 atletes:

Jordi Padrós - Triatló
Natació: 33'34" a 13'26" del 1er (Santi Pellejero)
BTT: 1h35'21" a 25'21" del 1er (Dani Vancells)
Trail: 2h08'25" a 1h00'23" del 1er (Marc Roig)
Dani Puig - Duatló (BTT+Trail)
BTT: 1h16'02" a 7'01" del 1er (Dani Vancells)
Trail: 1h50'23" a 42'21" del 1er (Marc Roig)

Enric Marrodan - BTT
BTT: 1h20'22" a 11'21" del 1er (Dani Vancells)

Sergi Cebrian - Trail
Trial: 1h19'34" a 11'32" del 1er (Marc Roig)

Tot i la representació de diferents països entre els participants (Bèlgica, França, Països Baixos, Argentina, Marroc o Itàlia), el podi final va estar dominat pels esportistes andorrans, i en gran protagonisme pel vencedor absolut de la prova Agustí Roc (Salomon Santiveri Outdoor), aconseguint la segona posició en el tram de btt i el tercer lloc en el tram de la cursa de muntanya a peu.

Agustí Roc (Salomon) va poder retallar en la btt i en el trail a peu els set minuts que l´hi portava Santi Pellejero (CN Mataró) gran favorit de la competició a priori, i més després de dominar la prova de natació amb autoritat, peró perdent forces i l´avantatge que tenia en els trams de btt i cursa trail acabant en una quarta posició final.
El primer lloc en la prova de btt va ser per Dani Vancells, corredor de la Bisbal i ex-ciclista élit de la secció de ciclisme del Futbol Club Barcelona.

En el tram de trail-runningno hi va haver color amb la victória deMarc Roig, atleta de l´Esport Canet que va aconseguir el primer lloc amb una increible demostració de força davant els seus rivals perseguidors el banyoli Esteve Campmolt i el vencedor final Agustí Roc.

Podi final masculí:
1. Agustí Roc (Salomon Santiveri Outdoor)
2.Marc Badia (Impuls Medes Bike)
3. Xavi Capdevila (CE Serradells)

Podi final femení:
1. Núria Picas (Ditec Inverse Vilanova)
2. Tina Bes (Esports Nabes)
3. Neus Tort (CE Serradells)

Destacar la victòria per equips del club local Impuls Medes Bike, amb Marc Badia 2n absolut en categoria masculina, Mónica Clinaz 5é absoluta categoria femenina, i Marcel Pons 26é absolut en categoria masculina.

Per part de l'A.E. Diedre, cal destacar el 7è lloc d'en Sergi Cebrian en la secció de trail.

Crònica de Dani Puig

diumenge, 21 de juny de 2009

Cuidaooo amb la farigola!!!


Jo també faig activitats de muntanya de risc , l'altre dia vaig anar a buscar farigola per fer olives a les ( atenció!!!! ) ..................... 3 de la tarde , OJO , amb "toa la caló".

Per fer-ho mes Extrem vaig anar sense ulleres de sol ni protecció solar , com que anava amb pantaló curt em vaig ortigar i em varem picar diferentes bestioles ferestecs amb molta mala baba , estic en quarentena corporal-espiritual-sexual ( aquesta ùltima m'obliga la dona ) , ho vaig passar molt malament.

Amb aquesta mala experiencia he apres molt sobre la supervivencia extrema i he decidit comprar les olives ja fetes , vinga macos a veure qui supera aixó!!


Salut i muntanya
P.D.: A la foto es pot veure clarament com tots ens mengem una oliva de les d'en Jordi.... jejejeje


Crònica del Sr. Jordi Martin